Procambarus clarkii, o
cranc americà, és un cranc de riu propi del centre-sud
dels Estats Units i del
nord-est de Mèxic, encara que ha envaït altres continents i regions, entre els
quals la Península Ibèrica (1974) i Menorca, on va ser introduït a principis
dels 80.
És un crustaci de
creixement ràpid i capaç d’adaptar-se i reproduir-se molt fàcilment. A més, resisteix
als nivells baixos d’oxigen, a la contaminació de l’aigua, a la sequera
(perfora túnels verticals que el mantenen en contacte amb l’aigua) i a les
malalties. En canvi, les baixes temperatures i el nivell de sal elevat li
afecta. Tot això fa que s’hagi establert molt bé a l’illa, ja que les aigües no
estan molt fredes. Es troba en els torrents i basses d’aigual dolça.
Els efectes negatius que
ocasiona la seva invasió són, bàsicament, el desplaçament que han sofert els
crancs de riu autòctons, la reducció de les espècies vegetals d’aquestes
regions i la regressió d’algunes espècies animals. A part d’afectar a la
biodiversitat i a les espècies autòctones, també afecta a l’estructura física
del terreny degut a les seves excavacions durant la reproducció i la sequera. A
més, la seva presència fa baixar el nivell de qualitat de l’aigua, ja que remou
els fons.
El cranc americà el
podem trobar a quatre sistemes aquàtics menorquins: tres torrents com són el
Barranc d’Algendar, el Barranc de Cala en Porter i el Torrent de Sant Joan; i
una petita bassa artificial de s’Hort de Llucatx.
Webgrafia:
Aina Bals Genestar
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada