Salim y Jesús 1 ESO D
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Invertebrats. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Invertebrats. Mostrar tots els missatges
diumenge, 15 de juny del 2014
dijous, 12 de juny del 2014
dilluns, 9 de juny del 2014
diumenge, 8 de juny del 2014
dijous, 17 d’octubre del 2013
dissabte, 12 d’octubre del 2013
Cranc de riu americà
El cranc de riu americà (Procambarus clarkii) és un cranc
originari dels pantans i rius del nord-est de Mèxic i del centre-sud dels
Estats Units. La península Ibèrica, on arribà l'any 1974. A Menorca fou
introduït a principis dels anys 80. S'ha trobat cranc de riu americà a 4
sistemes aquàtics: tres torrents (Barranc d'Algendar, Barranc de Cala en Porter
i Torrent de Sant Joan) i una petita bassa artificial (bassa de s'Hort de
Llucatx). A tots ells el cranc s'hi troba plenament naturalitzat i amb unes poblacions
estables.
La seva fisiologia el fa molt resistent a nivells baixos d'oxigen i nivells alts de contaminació de l'aigua. els factors que més semblen limitar la seva expansió són les baixes temperatures i una salinitat elevada. A Menorca l'aigua no és prou freda com per suposar-li un problema. La salinitat sí que li afecta, de manera que només pot viure en torrents i basses d'aigua dolça.
És capaç de suportar forts períodes de sequera gràcies a la seva activitat perforadora que li permet de perforar túnels verticals prou profunds com per tenir assegurat el contacte permanent amb l'aigua durant l'estiu. Cal dir que a Menorca no ha existit mai cap espècie autòctona de cranc d'aigua dolça.
Si un cranc fos un animal gros, visible i fàcil de capturar es podria eliminar. de manera que resulta impossible eliminar el cranc de riu americà de Menorca, com a mínim als tres torrents en què hi és present.
La seva fisiologia el fa molt resistent a nivells baixos d'oxigen i nivells alts de contaminació de l'aigua. els factors que més semblen limitar la seva expansió són les baixes temperatures i una salinitat elevada. A Menorca l'aigua no és prou freda com per suposar-li un problema. La salinitat sí que li afecta, de manera que només pot viure en torrents i basses d'aigua dolça.
És capaç de suportar forts períodes de sequera gràcies a la seva activitat perforadora que li permet de perforar túnels verticals prou profunds com per tenir assegurat el contacte permanent amb l'aigua durant l'estiu. Cal dir que a Menorca no ha existit mai cap espècie autòctona de cranc d'aigua dolça.
Si un cranc fos un animal gros, visible i fàcil de capturar es podria eliminar. de manera que resulta impossible eliminar el cranc de riu americà de Menorca, com a mínim als tres torrents en què hi és present.
Bibliografia:
http://www.obsam.cat/actualitat/2005/cranc-riu.php
M. Barba
PROCAMBARUS CLARKII
Procambarus clarkii, o
cranc americà, és un cranc de riu propi del centre-sud
dels Estats Units i del
nord-est de Mèxic, encara que ha envaït altres continents i regions, entre els
quals la Península Ibèrica (1974) i Menorca, on va ser introduït a principis
dels 80.
És un crustaci de
creixement ràpid i capaç d’adaptar-se i reproduir-se molt fàcilment. A més, resisteix
als nivells baixos d’oxigen, a la contaminació de l’aigua, a la sequera
(perfora túnels verticals que el mantenen en contacte amb l’aigua) i a les
malalties. En canvi, les baixes temperatures i el nivell de sal elevat li
afecta. Tot això fa que s’hagi establert molt bé a l’illa, ja que les aigües no
estan molt fredes. Es troba en els torrents i basses d’aigual dolça.
Els efectes negatius que
ocasiona la seva invasió són, bàsicament, el desplaçament que han sofert els
crancs de riu autòctons, la reducció de les espècies vegetals d’aquestes
regions i la regressió d’algunes espècies animals. A part d’afectar a la
biodiversitat i a les espècies autòctones, també afecta a l’estructura física
del terreny degut a les seves excavacions durant la reproducció i la sequera. A
més, la seva presència fa baixar el nivell de qualitat de l’aigua, ja que remou
els fons.
El cranc americà el
podem trobar a quatre sistemes aquàtics menorquins: tres torrents com són el
Barranc d’Algendar, el Barranc de Cala en Porter i el Torrent de Sant Joan; i
una petita bassa artificial de s’Hort de Llucatx.
Webgrafia:
Aina Bals Genestar
Linepithema humile
Linepithema
humile
Linepithema humile o la formiga argentina és una espècie nativa del nord-est d’Argentina,
però s’ha expandit per arreu del món. Les formigues reines mesuren uns 4 mm, i
les obreres entre 2 i 3 mm, tenen el cap ovulat, el tòrax estret i l’abdomen
petit. En general la formiga argentina té un aspecte allargat i és de color
marró.
Aquesta espècia
va ser introduïda a Espanya a finals del segle XIX. Actualment trobam dues
grans colònies distribuïdes al llarg de 6000 km de les costa mediterrània i
atlàntica del sud d’Europa. Es diu que ocupen hàbitats amb un clima temperat o
una elevada humitat ambiental, o ambdós factors i també zones on habiten els
humans. Per això la podem trobar a la
nostra illa.
Aquesta espècie
es un bon exemple d’espècie invasora de la nostra illa ja que les supercolònies
que formen és dediquen a atacar i destruir colònies natives dels llocs que
habita; i això podria causar la reducció de la variabilitat genètica en les
poblacions al·lòctones.
Aprofiten
millor els recursos alimentaris i els recullen de forma més efectiva que les
espècies autòctones ja que podem dir que són més agressives enfront al recurs
alimentari. També impedeixen a les formigues autòctones l’establiment de noves
colònies.
El que no hem
de fer és ruixar insecticides als nius de formigues argentines, ja que això
podria suposar la expansió de l’espècia invasora.
.jpg)
Fonts utilitzades:
Teresa Pons Bosch
dijous, 10 d’octubre del 2013
Subscriure's a:
Missatges
(
Atom
)