Severo Ochoa

Severo Ochoa de Albornoz nació en Luarca (Asturias) el 24 de Septiembre de 1905. Atraído desde muy joven por la Ciencia, ingresó en la Facultad de Medicina de la Universidad Complutense de Madrid. 
La jubilación del gran neurohistólogo y Premio Nobel, Santiago Ramón y Cajal, impidió que Severo Ochoa recibiera sus enseñanzas, pese a lo cual siempre confesó que el gran científico había inspirado su motivación por la investigación y su decisión de profundizar en las Ciencias de la Vida.  
Como estudiante de Medicina colaboró pronto con el Profesor de Fisiología Juan Negrín, llegando incuso a crear su propio laboratorio en un piso particular de Madrid. 
Siendo todavía estudiante, publica su primer trabajoen una revista internacional, el Journal of Biological Chemistry, en colaboración con el Dr. García Valdecasas. 
En 1931 contrajo matrimonio con Carmen Cobián, natural de Gijón (Asturias). Carmen fue la mujer de su vida, en su amor encontró el soporte familiar que le habría de acompañar en toda su trayectoria, resultando decisivo para el desarrollo de su vocación científica.

Iker Riudavets

Severo Ochoa

Severo Ochoa

Severo Ochoa de Albornoz va néixer el 24 de setembre de 1905 a Luarca, Asturies i va morir l'1 de novembre de 1993 a Madrid. Ha viscut la seva infantesa a Espanya i ha passat al llarg de la seva vida per Alemanya, Regne Unit i Estats Units. Severo va ser biòleg molecular i bioquímic. Va estudiar a l'Institut de Ciències Mèdiques (Madrid) i a l'universitat de Nova York.

Una de les seves investigacions va ser investigar la proposta que li va fer Negrín a ell i a nen José Valdecasas que consistia en trobar un mètode per aillar la creatina que hi ha a l'orina i ho varen aconseguir. També varen aconseguir un mètode per mesurar petites quantitats de creatina muscular.

Severo va anar a Alemanya a millorar el mètode i a apendre inglés correctament.

Després es va publicar a la revista científica Journal of Biological Chemistry.

Ochoa és realment conegut pel descobriment del codi de la vida.

Als anys 1950 va descorbir un enzim capaç de catalitzar la síntesi d'àcids nucleics en laboratori. La tècnica capaç de crear i modificar en el laboratori els compostos químics que són bàsics per a la vida, en aquests hi ha escrits el nostre codi genètic, l'ADN i l'ARN. A partir d'aquí varen descobrir com funcionen en realidad les nostres cèl·lules vives. Aquest descobriment va canviar per complet la ciència i va donar lloc a la biotecnologia i la nova medicina. És per açò que li varen donar el merescut premi Nobel i es converteix així una celebritat espanyola. Posant-li per exemple el seu nom a un centre de biologia

També li varen donar molts altres premis com títols, medalles professor honorari, etc.

Julia Membrives Pons

Qui va ser en Severo Ochoa?

Severo Ochoa

Severo Ochoa de Albornoz fou un metge i bioquímic de nacionalitat espanyola i a partir del 1956 també nord-americana, guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1959 pels seus estudis sobre la síntesi de l'àcid nucleic.

Va néixer el 24 de setembre de 1905 a la ciutat de Luarca, població situada al Principat d'Astúries. A la mort del seu pare la família es traslladà a Màlaga, on va estudiar el batxillerat, i l'any 1922 va iniciar els seus estudis de medicina a la Facultat de Medicina de la Univesitat de Madrid, on es va doctorar l'any 1929.

En el segon any de carrera va conèixer al professor de fisiologia Juan Negrín, posterior president del Govern d'Espanya durant la Segona República, amb el qual va treballar al laboratori de Fisiologia de la Residència d'Estudiants i es va centrar en el metabolisme energètic, amb especial atenció a les molècules fosforilades. Durant la seva època de resident al laboratori de la Residència d'Estudiants, Ochoa va posar a punt un mètode per a la determinació de la creatinina.

Alex Bosch Anglada

Qui va ser en Severo Ochoa?

SEVERO OCHOA

El professor Severo Ochoa Barnús neix el 25 de Setembre de 1905 a Astúries. Va estudiar a l'institut de Màlaga on va realitzar els seus estudis secundaris. El seu interès per la biologia procedeix en gran part per les publicacions del neuròleg Ramón i Cajal. Va estudiar a la facultat de medicina de Madrid on es va llicenciar el 1929.

Després de llicenciar treballar a l'institut del Kaiser Guillermo en Heildelberg gràcies a una beca d'investigació. Durant aquest període va treballar sobre bioquímica i la fisiologia del múscul. En 1931 va ser nomenat professor de fisiologia a la Universitat de Madrid, posat en el qual va estar fins a 1935.

Es va casar el 1931 amb Carmen García Cobián amb la qual no va tenir fills.

El 1932 treball en l'Institut Nacional per a la investigació de Londres on treball sobre enzimologia.

Al seu retorn a Madrid el 1934 va ser nomenat professor de fisiologia i bioquímica i després va ser nomenat director de Fisiologia a l'Institut d'investigació Mèdica de Madrid.

El 1941 es desplaça als Estats Units treballant a la facultat de medicina de la Universitat de Washington a San Luis on va ser nomenat instructor i investigador associat en farmacologia i treballar amb els professors Carl i Gerty Cori en qüestions de enzimologia.

En 1942 va ser nomenat investigador per la Facultat de Medicina de Nova York. Posteriorment va ser professor ajudant de bioquímica, professor de farmacologia, professor de bioquímica a 1954 i Director del departament de bioquímica. El 1956 obté la nacionalitat nord-americana.

El seu descobriment més important va ser la consecució de la síntesi de l'àcid ribonucleic ARN (present en les cèl·lules, el qual permet la síntesi i la reproducció del codi genètic que ens fa tenir els caràcters i semblar als nostres familiars) a partir d'un substrat adequat de nucleòtids.

Amb aquest descobriment s'uneixen els dos pols de la ciència que es creien separats, com són la bioquímica i la fisicoquímica.

Per aquest descobriment se li va concedir el Premi Nobel de Medicina l'any 1959 compartit amb el professor Arthur Kornberg.

Durant 1970 el laboratori d'Ochoa va contribuir a identificar les correspondències entre els nucleòtids i els aminoàcids de les proteïnes, la clau de la genètica.

Sever Ochoa va morir a Madrid el 1993, sent enterrat a Luarca, després del seu retorn definitiu vuit anys abans.

Rut Llabrés