dilluns, 27 d’octubre del 2014

Què és el Permafrost?

PERMAFROST

Permagel o permafrost són aquelles capes de sòl, roca o terra que estan per sota del punt de congelació de l'aigua (0°C) durant com a mínim dos anys seguits. El permagel es troba situat entre el pergelisòl, la capa superficial activa que respon a les oscil·lacions del clima, i la roca profunda no gelada, més afectada pel flux geotèrmic que pel clima. Els sòls es classifiquen com permagel continu (90 a 100% de cobertura de la superfície amb permagel), discontinu (50 a 90%)esporàdic (10 a 50%) isolat (>10%) i sense permagel.

EXPANSIÓ:
El permagel es concentra en aquells ambients en que el clima és propici, principalment en zones a gran latitud (permagel polar) i a gran altitud (permagel alpí). Abasta 10'5 milions de km2 (excloent la superfície coberta de gel de Grenlàndia i l'Antàrtida) en zones polars, i es troba també en algunes parets a menor latitud, concentrant-se llavors en zones muntanyoses en altitud, de massíssos com els Alps. Ocupa un 24% dels sòls de l'hemisferi nord.

LOCALITZACIÓ:
Es troba extensivament en la zona àrtica de l'hemisferi nord: Alaska, nord del Canadà, centre i nord de la zona perifèrica de Grenlàndia i nord de Rússia i en àrees aïllades del nord de Xina, el Tibet i Mongòlia.

CARACTERÍSTIQUES:
En graves i roques hi ha poc gel i hi predomina un permafrost sec. El gel es presenta en el permafrost en proporcions del 80 al 100% per volum en intrusions massives de gel i cristalls de gel. Està en quasi tota la tundra i penetra al nord de la taigà hi ha un permafrost discontinu en els llocs on les temperatures de l'atmosfera es troben entre els -8'5 als -1°C. El gruix de la capa glaçada del permafrost depèn de la temperatura mitjana anual, la conductivitat tèrmica del sòl i la roca, la proximitat al mar i la posició topogràfia. Dins del permagel, en la capa glaçada permanentment i a uns -10°C, s'ha trobat vida microbiana, especialment cianobacteris.


Laia Camps Moll

1r batx. B

Interesantíssimes dades sobre l'expedició "fracasada" del Capitan Scot al Pol Sud

En Lluís Mestres comparteix amb noltros aquesta pàgina:

Imatge visual de la distancia entre la Terra i la Lluna

Na Mariona Moll ha trobat aquesta interessant imatge que il·lustra la distància entre la Terra i la lluna comparant-la amb el diàmetre d'altres planetes de Sistema Solar:


Mariona Moll

dilluns, 6 d’octubre del 2014

Altres dos endemismes: La rata sarda i la didalera

Rata cellarda (Eliomys quercinus gymnesicus)

És un rosegador d'orelles grans, ulls sortints i cua llarga, recoberta de pèls, que cap a la punta es van fent més llargs fins a formar una especie de pinzell.

El que més destaca en aquest animal son les dues linies que surten del mussell i arriben fins a la base de les orelles, la coloració de la resta del cos es tons entre grissos i marrons, el ventre blanc amb una taca negra a cada pota.

La mesura del cap i el cos pot arribar a fer entre 12 i 14 cm i la cua entre 10 i 12 cm.
La rata cellarda sol pesar entre 60 i 120 gr.

És endèmica de Mallorca i Menorca i viu en un hàbitat on abunden les pedres i els grans blocs, i els terrenys on viu solen ser boscos arbrats.

No està considerada en perill de extinció, però si que pateix un gran risc i s'esta vigilant per no seguir destruint els seus hàbitats i no acabi extingida o en perill greu d'extinció.

Dedalera (Digitalis  minor)

Descrita per Carl Von Linnée el 1771; La dedalera, didal o herba de Santa Maria és un dels més bells endemismes de les Balears. És anomenada Digitalis perquè les seves flors imiten la forma d’un dedal. És endémica concretament de Menorca, Mallorca i Cabrera i floreix en els mesos de Maig i Juliol.
La seva categoria en IUCN és poc preocupant.

El seu hábitat es basa en penyes humides i fissures de roques ,  tant en Zones de sol  com d'ombra .                                                            

                         Clara Pons i Zoe Montagud

El Sistema Solar: Mapa conceptual


Autor: Lucas Cezar