dimarts, 30 de desembre del 2014

divendres, 19 de desembre del 2014

dijous, 11 de desembre del 2014

Paralític que torna a caminar. Miracles de la ciència.

He trobat una noticia de la primera operació exitosa de cèl·lules mare en un paralític:

Rosa Portella


dijous, 27 de novembre del 2014

Les fases de la lluna

Alba Caballo ha trobat aquesta foto de les fases de la lluna:


EclipsiSolar

N'Iker Castell ens envia aquesta imatge per entendre els eclipsis solars:


Eclipsis Solar i Lunar

Na Victoria Patricio ha trobat aquest vídeo a internet, i l'ha trobat que està molt bé:

dimarts, 25 de novembre del 2014

Eclipsi de lluna

Anna Mercadal comparteix aquest enllaç


diumenge, 23 de novembre del 2014

La gran mancha solar se esconde

Mar Casasnovas ens participa aquest article, que ha trobat molt interessant:


dijous, 20 de novembre del 2014

Menorca a TV3: El repte d'una illa

EL REPTE D'UNA ILLA
Menorca, reserva de la biosfera des de fa vint-i-un anys, lluita per preservar un entorn que continua amenaçat.
Després de 21 anys hi ha aspectes on el balanç és molt negatiu.
Fer de l'illa un lloc harmoniós i sostenible és el repte de tots els menorquins.
(a partir de minut 26)

 

o bé aquest enllaç

Un eclipsi total de Sol!

Sergi Anglada comparteix aquest vídeo amb noltros:

Eclipse total de Sol






Animacions de la Terra

Na Cinthia ens diu: Vos pas aquesta pàgina perquè me sembla molt original. Esper que vos agradi:


dimecres, 19 de novembre del 2014

Estàs interessat en notícies de ciència interessants?

Na Rim ens fa arribar aquest enllaç:


Las causas de muerte por enfermedad en 1900 y 2010


Bioterrorismo - Armas biológicas de destrucción masiva: silenciosas y letales


Eclipses

Jorge Ameller ha trobat unes animacions molt interessants:


Un documental molt interessant: Los acantilados de Zumaia

I Jornades de Patrimoni Geològic de Menorca i desenvolupament local sostenible 

Projecció del documental:  “Flysch, el susurro de las rocas”

Sala Multifuncional des Mercadal. Dijous, 20 de novembre a les 18h.

Presentació a càrrec del Dr. Asier Hilario (Geoparque de la Costa Vasca)

"De la mateixa manera que un detectiu rastreja les pistes que el condueixen a donar amb les proves. Aquest documental s’atreveix a desxifrar el que ja ha succeït a la Terra per a emetre una nova pregunta: sobreviuria l’espècie humana avui als canvis que ja s’han donat?
Es difícil elucubrar el que ens depara el futur, però el passat queda registrat a les roques. Tal vegada, llegir, interpretar aquest gran llibre, ens serveixi, almenys, per veure amb altres ulls el nostre planeta."

Trailer (VAL LA PENA MIRAR-SE'L): http://www.flyschzumaia.com/www/cast/teaser

Documental sencer:

dilluns, 17 de novembre del 2014

diumenge, 16 de novembre del 2014

Qüestió d'òsmosi!


Mapa Estelar per Android

Airan ha trobat aquesta aplicació per Android, i ens aconsella que la provem:

Descripción
La aplicacion educativa y cercana a la realidad mas vendida - Descarga y averiguar por qué más de 12 millones de personas utilizan la carta de estrella!
¡Ya puedes tener un mapa estelar virtual en el bolsillo! Mira a través de los ojos de tu Dispositivo Android y verás una ventana virtual a todo el universo visible.
No tienes más que apuntar con tu Dispositivo Android* hacia el cielo y el Mapa Estelar te dirá exactamente lo que estás viendo.

Les estacions de l'any a l'hemisferi nord


Maria Pallicer

dimecres, 12 de novembre del 2014

dilluns, 27 d’octubre del 2014

Què és el Permafrost?

PERMAFROST

Permagel o permafrost són aquelles capes de sòl, roca o terra que estan per sota del punt de congelació de l'aigua (0°C) durant com a mínim dos anys seguits. El permagel es troba situat entre el pergelisòl, la capa superficial activa que respon a les oscil·lacions del clima, i la roca profunda no gelada, més afectada pel flux geotèrmic que pel clima. Els sòls es classifiquen com permagel continu (90 a 100% de cobertura de la superfície amb permagel), discontinu (50 a 90%)esporàdic (10 a 50%) isolat (>10%) i sense permagel.

EXPANSIÓ:
El permagel es concentra en aquells ambients en que el clima és propici, principalment en zones a gran latitud (permagel polar) i a gran altitud (permagel alpí). Abasta 10'5 milions de km2 (excloent la superfície coberta de gel de Grenlàndia i l'Antàrtida) en zones polars, i es troba també en algunes parets a menor latitud, concentrant-se llavors en zones muntanyoses en altitud, de massíssos com els Alps. Ocupa un 24% dels sòls de l'hemisferi nord.

LOCALITZACIÓ:
Es troba extensivament en la zona àrtica de l'hemisferi nord: Alaska, nord del Canadà, centre i nord de la zona perifèrica de Grenlàndia i nord de Rússia i en àrees aïllades del nord de Xina, el Tibet i Mongòlia.

CARACTERÍSTIQUES:
En graves i roques hi ha poc gel i hi predomina un permafrost sec. El gel es presenta en el permafrost en proporcions del 80 al 100% per volum en intrusions massives de gel i cristalls de gel. Està en quasi tota la tundra i penetra al nord de la taigà hi ha un permafrost discontinu en els llocs on les temperatures de l'atmosfera es troben entre els -8'5 als -1°C. El gruix de la capa glaçada del permafrost depèn de la temperatura mitjana anual, la conductivitat tèrmica del sòl i la roca, la proximitat al mar i la posició topogràfia. Dins del permagel, en la capa glaçada permanentment i a uns -10°C, s'ha trobat vida microbiana, especialment cianobacteris.


Laia Camps Moll

1r batx. B

Interesantíssimes dades sobre l'expedició "fracasada" del Capitan Scot al Pol Sud

En Lluís Mestres comparteix amb noltros aquesta pàgina:

Imatge visual de la distancia entre la Terra i la Lluna

Na Mariona Moll ha trobat aquesta interessant imatge que il·lustra la distància entre la Terra i la lluna comparant-la amb el diàmetre d'altres planetes de Sistema Solar:


Mariona Moll

dilluns, 6 d’octubre del 2014

Altres dos endemismes: La rata sarda i la didalera

Rata cellarda (Eliomys quercinus gymnesicus)

És un rosegador d'orelles grans, ulls sortints i cua llarga, recoberta de pèls, que cap a la punta es van fent més llargs fins a formar una especie de pinzell.

El que més destaca en aquest animal son les dues linies que surten del mussell i arriben fins a la base de les orelles, la coloració de la resta del cos es tons entre grissos i marrons, el ventre blanc amb una taca negra a cada pota.

La mesura del cap i el cos pot arribar a fer entre 12 i 14 cm i la cua entre 10 i 12 cm.
La rata cellarda sol pesar entre 60 i 120 gr.

És endèmica de Mallorca i Menorca i viu en un hàbitat on abunden les pedres i els grans blocs, i els terrenys on viu solen ser boscos arbrats.

No està considerada en perill de extinció, però si que pateix un gran risc i s'esta vigilant per no seguir destruint els seus hàbitats i no acabi extingida o en perill greu d'extinció.

Dedalera (Digitalis  minor)

Descrita per Carl Von Linnée el 1771; La dedalera, didal o herba de Santa Maria és un dels més bells endemismes de les Balears. És anomenada Digitalis perquè les seves flors imiten la forma d’un dedal. És endémica concretament de Menorca, Mallorca i Cabrera i floreix en els mesos de Maig i Juliol.
La seva categoria en IUCN és poc preocupant.

El seu hábitat es basa en penyes humides i fissures de roques ,  tant en Zones de sol  com d'ombra .                                                            

                         Clara Pons i Zoe Montagud

El Sistema Solar: Mapa conceptual


Autor: Lucas Cezar

dilluns, 29 de setembre del 2014

La marta menorquina

Martes martes minoricensis

Es reparteix irregularment per la major part de l'illa de Menorca de on és endèmica. El mart està associada a quatre tipus d'hàbitat: pineda, alzinar, garriga o matoll mediterrani i penya-segats interiors al sud de l'illa. En general es troba en mitjans amb alta cobertura vegetal, tot i que també es troba en zones obertes. Es molt difícil de veure.

DESCRIPCIÓ: És un carnívor de la família dels mustèlids, de mida mitjana, el cos és allargat, la cua llarga i molt poblada i les potes i orelles curtes. El pelatge és llarg i de color marró fosc, amb una taca sota el coll de color groc-ataronjada anomenada "pitet" .La marta presenta un morfologia externa molt similar a la de la fagina amb la que sovint es confon. És un animal nocturn i crepuscular encara a l'estiu pot tenir activitat diürna. En una nit pot caminar fins a 30 km, sent un animal molt àgil fins i tot per caçar ocells saltant des de les branques dels arbres. Com que és un animal nocturn, tenen molt desenvolupat el seu sentit de l'olfacte i l'oïda. La Marta afila les ungles a la base dels arbres, deixant de vegades marques en la seva escorça. Es desplaça amb rapidesa i agilitat. És digitígrada, és a dir que camina recolzant-se sobre els dits. La seva cua li serveix de balancí quan salta de branca en branca. Té un total de 38 dents. Es pot alimentar d'ocells i els seus ous fins a la mida del gall fer , esquirols, lirons, rates, ratolins, rèptils, conills i llebres, amfibis, aus de corral, ous, fruits, mel, insectes i larves, i fins cries de corzo. Los ous menja d'una forma característica, fent un forat allargat, gairebé rectangular, per on xucla el contingut. De vegades si els ous són molts, pot enterrar algú sota la molsa, la vegetació, etc. Quan caça algun animal, comença bevent la seva sang, de manera que els excrements pertanyents a aquest menjar, presentaran un color negre. En captivitat pot arribar a assolir una edat de 20 anys, però en llibertat La seva esperança de vida sol ser de 10 a 12 anys.

REPRODUCCIÓ:El zel de la Marta pot tenir lloc entre els mesos de juny i agost i dura uns 15 dies. Durant aquest període, s'observa més moviment dins dels territoris, posant ajuntar diversos mascles per disputar-se a la femella. El mascle vencedor, jugarà i lluitarà amb la femella, en una veritable parada nupcial, i després fecundar, la abandonarà. La femella mantindrà els espermatozoides del mascle vius en l'úter, però no els fecundarà fins al mes de gener (implantació retardada), tenint gestació real una durada la d'unes 9 setmanes. El part pot ser d'1 a 7 cries, encara que generalment neixen entre 2 i 4, té lloc generalment entre març i maig, podent allargar fins al juny.


Silvia Llufriu Triay

Dues espècies endèmiques de les Balears




Altres dos endemismes de les Balears




Rosa Portella