La marta menorquina

Martes martes minoricensis

Es reparteix irregularment per la major part de l'illa de Menorca de on és endèmica. El mart està associada a quatre tipus d'hàbitat: pineda, alzinar, garriga o matoll mediterrani i penya-segats interiors al sud de l'illa. En general es troba en mitjans amb alta cobertura vegetal, tot i que també es troba en zones obertes. Es molt difícil de veure.

DESCRIPCIÓ: És un carnívor de la família dels mustèlids, de mida mitjana, el cos és allargat, la cua llarga i molt poblada i les potes i orelles curtes. El pelatge és llarg i de color marró fosc, amb una taca sota el coll de color groc-ataronjada anomenada "pitet" .La marta presenta un morfologia externa molt similar a la de la fagina amb la que sovint es confon. És un animal nocturn i crepuscular encara a l'estiu pot tenir activitat diürna. En una nit pot caminar fins a 30 km, sent un animal molt àgil fins i tot per caçar ocells saltant des de les branques dels arbres. Com que és un animal nocturn, tenen molt desenvolupat el seu sentit de l'olfacte i l'oïda. La Marta afila les ungles a la base dels arbres, deixant de vegades marques en la seva escorça. Es desplaça amb rapidesa i agilitat. És digitígrada, és a dir que camina recolzant-se sobre els dits. La seva cua li serveix de balancí quan salta de branca en branca. Té un total de 38 dents. Es pot alimentar d'ocells i els seus ous fins a la mida del gall fer , esquirols, lirons, rates, ratolins, rèptils, conills i llebres, amfibis, aus de corral, ous, fruits, mel, insectes i larves, i fins cries de corzo. Los ous menja d'una forma característica, fent un forat allargat, gairebé rectangular, per on xucla el contingut. De vegades si els ous són molts, pot enterrar algú sota la molsa, la vegetació, etc. Quan caça algun animal, comença bevent la seva sang, de manera que els excrements pertanyents a aquest menjar, presentaran un color negre. En captivitat pot arribar a assolir una edat de 20 anys, però en llibertat La seva esperança de vida sol ser de 10 a 12 anys.

REPRODUCCIÓ:El zel de la Marta pot tenir lloc entre els mesos de juny i agost i dura uns 15 dies. Durant aquest període, s'observa més moviment dins dels territoris, posant ajuntar diversos mascles per disputar-se a la femella. El mascle vencedor, jugarà i lluitarà amb la femella, en una veritable parada nupcial, i després fecundar, la abandonarà. La femella mantindrà els espermatozoides del mascle vius en l'úter, però no els fecundarà fins al mes de gener (implantació retardada), tenint gestació real una durada la d'unes 9 setmanes. El part pot ser d'1 a 7 cries, encara que generalment neixen entre 2 i 4, té lloc generalment entre març i maig, podent allargar fins al juny.

Silvia Llufriu Triay