dimecres, 16 d’octubre del 2013
joluvipo@gmail.com te ha enviado un vídeo: "les moneres"
| ||||||||||||||||||||||||
Un amic t'envia un contingut des de TV3
Envia a un amic | |||
Hola, JLV JLV ha vist a www.tv3.cat aquest contingut que creu que pot ser del teu interès.
Si vols veure el contingut, fes clic aquí.
|
diumenge, 13 d’octubre del 2013
Canya de Sant Joan
Arundo donax mes coneguda com a Canya de Sant Joan és una planta nativa de l'est i sud d'Àsia, i probablement també de parts d'Àfrica i del sud de la península d'Aràbia.
Seguida del bambú, és la planta coneguda que produeix més biomassa per hectàrea i en només un any ja ha assolit la maduresa. Açò la fa molt atractiva per als llocs de Menorca, on va ser introduïda en temps antics per a diferents usos, com per fer flabiols, paners, canyes de pescar i canyissos. Penetra agressivament en ambients naturals, sobretot a zones humides de qualsevol tipus i extensió, i és considerada una de les plantes més perilloses per la capacitat que té de desplaçar la vegetació nativa. Crea grans colònies, que en cas d’incendi cremen amb facilitat i que en poc temps poden embossar el llit d’un torrent o assecar una bassa temporal. La canya és molt popular a Menorca, però crea un problema greu per a la flora autòctona de les zones humides.
Seguida del bambú, és la planta coneguda que produeix més biomassa per hectàrea i en només un any ja ha assolit la maduresa. Açò la fa molt atractiva per als llocs de Menorca, on va ser introduïda en temps antics per a diferents usos, com per fer flabiols, paners, canyes de pescar i canyissos. Penetra agressivament en ambients naturals, sobretot a zones humides de qualsevol tipus i extensió, i és considerada una de les plantes més perilloses per la capacitat que té de desplaçar la vegetació nativa. Crea grans colònies, que en cas d’incendi cremen amb facilitat i que en poc temps poden embossar el llit d’un torrent o assecar una bassa temporal. La canya és molt popular a Menorca, però crea un problema greu per a la flora autòctona de les zones humides.
M. Moll
La guerra per l'arena
Un altre impacte a nivell local i global del que no sentim rallar gaire, però que està afectant l'equilibri a tot el planeta: platges que desapareixen, litorals costaners afectats, illes que s'enfonsen, ... i milions d'euros de negoci!
Val la pena mirar aquest documental de TVE!
Carpobrotus edulis
Espècie invasora a l’illa de Menorca
Carpobrotus
edulis és una espècie de plantes del gènere Carpobrotus
i de la família Aizoaceae. El seu
origen es sud-africà encara que es pot trobar en totes les àrees temperades del
món, concretament a les zones costaneres. El seu cultiu a Menorca va començar a
mitjans del segle XIX, però la seva proliferació massiva es va iniciar a
mitjans del segle passat.
Va ser introduïda amb finalitats
ornamentals i medicinals. Actualment s’empra com a solució per talussos secs, sòls pobres, o zones amb
elevada influència marina, per a les quals hi ha poques alternatives.
Aquesta planta té tendència a expandir-se vegetativament per grans
superfícies i s’adapta molt bé a les característiques del sòl inadequades per a
altres plantes, com la salinitat. El seu caràcter invasiu ha provocat aquesta
expansió.
Aquesta espècie impossibilita l’arrelament de les espècies autòctones i és
gran productora de pol·len, atreu als insectes pol·linitzadors que no
exerceixen adequadament el seu paper ecològic amb les espècies menys abundats i
locals reduint així la seva reproducció.
En la imatge
següent, es pot observar la zona del far de Favàritx als anys 50 abans de la
invasió de Carpobrotus edulis i al
2006, després de la invasió. Amb aquesta imatge és fàcil apreciar l’impacte
d’aquesta espècie invasora.
Fonts utilitzades:
S Martín
Cabellera de la reina
Disphyma crassifolium
La Disphyma
crassifolium, més coneguda com “Cabellera de la reina”, és una planta
invasora d’origen sud-africà que rep aquest nom perquè forma grans cabelleres o
tapissos a les zones que envaeix.
Va ser introduïda
a Menorca com a planta ornamental a jardins privats, i degut a la seva fàcil
expansió, va penetrar en ambients naturals, com els sistemes dunars, i hi creà
grans tapissos.
La Disphyma
crassifolium pertany a la família Aizoàcia.
És una planta herbàcia i perenne que creix fins als 30 cm. Les seves fulles són
allargades i de color verd. Les seves flors floreixen durant la primavera, són
d’un color rosat i hermafrodites. No
tenen pètals vertaders, però sí sèpals. El seu fruit té forma de càpsula. Es
caracteritza per tenir una gran resistència a la sequera i a la salinitat, i
per créixer fàcilment en substrats rocosos amb poca terra. També té la
capacitat de multiplicar-se ràpidament el que la converteix en un perill per la
flora endèmica de l’illa.
La invasió per part d’aquesta planta al·lòctona, resistent
a la sequera i a la salinitat, i de fàcil reproducció, que es sol instal·lar,
entre d’altres, als sistemes dunars ja
de per si molt malmesos pel trànsit de persones, ocasiona la pèrdua d’un gran
nombre d’espècies autòctones de l’illa que no tenen la seva facilitat
d’adaptació.
Fonts utilitzades:
Clara Olives
Subscriure's a:
Missatges
(
Atom
)